Cada producte de Mandràgora comença molt abans de decidir-ne la fórmula. Comença decidint des d’on vull fer-ho. Quan va arribar el moment de crear els sabons de Mandràgora, la primera decisió no va ser quins olis utilitzar ni quines plantes incorporar. La primera decisió va ser com volia enfocar aquesta formulació. Podia formular netejadors líquids, mousses o sabons elaborats amb tensioactius sòlids. Són opcions que permeten treballar amb un pH més proper al de la pell, incorporar una varietat més gran d’actius cosmètics i, en molts casos, optimitzar els costos de producció. No obstant això, cap d’aquestes opcions no responia a la cerca que realment estava fent. Buscava una manera de netejar la pell que també fos coherent amb la meva manera d’entendre la relació entre el cos, les plantes, el territori i la natura. Perquè, a Mandràgora, la salut mai no ha estat una qüestió exclusivament individual.

La coherència com a criteri

A Mandràgora sempre he intentat trobar la millor manera de formular. Però una formulació no es pot avaluar únicament pel que passa sobre la pell. També cal preguntar què passa abans que aquest producte existeixi i quina empremta deixa després d’utilitzar-lo. La coherència no és renunciar a l’excel·lència. Consisteix a ampliar la mirada. Per això vaig triar la saponificació en fred. Perquè era la manera que millor em permetia formular respectant alhora la pell, el territori i la natura. No cercava únicament el millor sabó per a la pell. Cercava el millor equilibri possible entre totes les relacions que fan possible aquest sabó.

Custodiar un ofici

L’ofici de saboner forma part del patrimoni cultural del meu territori.
Durant generacions, el sabó es va elaborar aprofitant allò que l’entorn oferia. Els olis disponibles es transformaven mitjançant lleixius obtinguts de les cendres de la fusta, tancant un cicle on el bosc, la llar i la cura quotidiana formaven part d’una mateixa realitat. Era un coneixement transmès de mans a unes altres, nascut de l’observació i de la necessitat. Avui seguim podent aprendre d’aquest llegat, encara que adaptem les primeres matèries i el procés als coneixements actuals sobre la pell. Ja no fem servir olis reutilitzats ni lleixius de cendra, sinó olis vegetals verges ecològics i una formulació pensada per oferir el màxim respecte cap a la pell. Tot i això, la manera d’entendre l’ofici continua sent la mateixa.

Vaig triar la saponificació en fred perquè em permetia custodiar aquest patrimoni cultural i, alhora, elaborar un sabó de gran qualitat cosmètica, capaç de conservar millor les propietats dels olis vegetals i d’incorporar un sobreengrassat que aporta més respecte per la pell. No des de la nostàlgia, sinó des de la convicció que protegir un ofici també és protegir una manera de relacionar-nos amb el territori. Perquè quan desapareix un coneixement tradicional no perdem només una tècnica. Perdem una manera de mirar el món.

La salut és una xarxa de relacions

Aquesta decisió tampoc no va néixer únicament del desig de custodiar un ofici.
Va néixer d’una manera concreta d’entendre la salut, perquè sovint parlem de la cura de la pell com si es pogués separar de tota la resta. Com si un producte pogués avaluar-se únicament pel que passa sobre la nostra pell. Jo no aconsegueixo veure-ho així. La pell forma part dun cos. El cos forma part del territori. I el territori sosté la vida de què també nosaltres formem part. Per això, quan formulo, no intento trobar la solució més eficaç per a una única part del problema sinó que intento trobar el millor equilibri entre totes les relacions que fan possible aquest producte. Com es cultiven les plantes? Com s’obté cada primera matèria? Quin procés necessita? Quina empremta deixa? Què passa abans i després que aquest sabó arribi a les nostres mans? No perquè hi hagi una resposta perfecta, sinó perquè tenir cura d’una part danyant el conjunt deixa de tenir sentit.

L’honestedat també forma part de la fórmula

La mateixa coherència amb què trio una formulació també m’obliga a explicar-ne els límits.
El sabó tradicional té un pH naturalment alcalí, diferent del pH fisiològic de la pell.
La nostra pell està protegida per una fina pel·lícula formada per aigua, lípids i altres substàncies naturals conegudes com a mantell àcid. Aquesta capa ajuda a mantenir l’equilibri de la microbiota de la pell, protegeix dels microorganismes externs i contribueix al bon funcionament de la barrera cutània. Durant la neteja, el sabó canvia temporalment aquest equilibri. En pell sana, aquest canvi sol recuperar-se de manera natural en poc temps gràcies als seus propis mecanismes de regulació, per la qual cosa l’ús d’un bon sabó no suposa cap problema. Tanmateix, quan parlem de pell seca i sensible o amb una barrera cutània alterada, aquesta capacitat de recuperació es pot veure compromesa. En aquests casos, aplicar un sèrum o una crema després és important per recuperar abans la comoditat de la pell, reforçar la seva funció barrera i compensar el que un producte d’alleugeriment, per la seva pròpia naturalesa, no pot aportar. És per això que tots els sabons facials Mandràgora estan pensats per formar part d’una rutina completa. No creiem en rutines llargues innecessàriament. En aquest cas, però, preferim que el sabó faci allò que realment pot fer bé —netejar amb respecte— i que la cura posterior correspongui a productes formulats per romandre sobre la pell i acompanyar-la durant més temps. Podria haver evitat explicar tot això. També podria exagerar les virtuts del sabó i ometre’n les limitacions. Però no seria coherent amb la manera com entenc Mandràgora. La confiança no neix d’amagar allò que un producte no pot fer. Tampoc neix d’exagerar allò que sí que pot fer. Neix d’explicar les dues coses amb honestedat.

Què pot fer realment el sabó?

Avui és fàcil trobar sabons que prometen esborrar arrugues, regenerar la pell o transformar-ne l’aspecte.
Jo prefereixo explicar-ho d’una altra manera, perquè un sabó no deixa de ser un sabó perquè incorpori ingredients de gran interès cosmètic.
La seva funció principal continuarà essent netejar.
Retireu la brutícia, el maquillatge, l’excés de greix i les impureses respectant, en la mesura del possible, les necessitats de cada tipus de pell.
La selecció d’olis vegetals, extractes, argiles i olis essencials pot aconseguir que aquesta neteja sigui més suau, més nutritiva o més adequada per a una necessitat concreta.
Però segueix sent un producte que roman sobre la pell tot just uns instants abans de retirar-se amb aigua.
Per això no li atribuiré mai propietats que pertanyen a productes formulats per romandre sobre la pell durant hores i permetre que els seus actius s’absorbeixin i desenvolupin tota la seva funció.
Comprendre aquesta diferència també forma part de cuidar millor la pell.

Tres sabons. Tres necessitats.

No vaig voler crear mai una col·lecció interminable de sabons on cada ingredient donés lloc a un producte diferent, perquè no m’interessa formular al voltant d’un ingredient.
M’interessa formular una necessitat real.
Per això aquesta col·lecció es compon únicament de tres sabons.
Dos destinats a la neteja facial, formulats per respondre a les diferents necessitats que pot presentar la pell del rostre, i un pensat per a la cura diària de les mans i el cos.
Cadascú té una personalitat pròpia.
Però tots neixen exactament del mateix lloc.

De la mateixa manera dentendre la formulació. De la mateixa filosofia.

Una decisió coherent

Vaig triar la saponificació en fred perquè, després de valorar el conjunt, va ser la decisió que millor podia sostenir amb coherència.
Era la decisió que millor responia a la manera com entenc la relació entre la pell, el territori i la naturalesa.
Per mi, formular mai no ha consistit únicament a cuidar la pell.
També consisteix a cuidar el camí que recorre un producte fins a arribar-hi.
I aquest camí, molt abans que qualsevol ingredient, també forma part de cada sabó de Mandràgora.
Tota fórmula neix d’una manera de mirar el món.

Vols aprofundir-hi?

🧪 Per què un sabó elaborat amb sosa és segur per a la pell? L’hidròxid de sodi és imprescindible per fabricar un sabó sòlid, però durant la saponificació reacciona amb els olis per formar sabó i glicerina. A més, els sabons acabats es poden analitzar per verificar que el contingut d’àlcali lliure es troba dins dels paràmetres establerts de qualitat. Referència científica: ISO 684:1974 – Analysis of soaps — Determination of total free alkali

⚗️ La saponificació en fred: quan la sosa deixa de ser sosa La saponificació transforma els olis vegetals i l’hidròxid de sodi en sals d’àcids grassos (sabó) i glicerina. Aquest estudi analitza la composició de sabons elaborats mitjançant saponificació en fred i ajuda a comprendre per què el producte final és químicament diferent de les matèries primeres. Referència científica: Effects de Cold Saponification on Unsaponified Fatty Acid Composition and Sensory Perception of Commercial Natural Herbal Soaps (Molecules)

🏺 L’origen del sabó a l’Antiguitat Un recorregut històric pels primers registres de fabricació de sabó, des de les tauletes mesopotàmiques fins a l’època romana. Una mirada als orígens d?una tècnica que ha acompanyat la humanitat durant milers d?anys. Referència: An Ancient Cleanser: Soap Production and Use in Antiquity (American Chemical Society)

🌿 La saboneria tradicional com a patrimoni cultural L’elaboració tradicional del sabó no només és una tècnica artesanal, sinó també un llegat cultural transmès entre generacions. La UNESCO reconeix aquest coneixement com a part del patrimoni cultural immaterial de la humanitat, i en destaca el valor històric, social i artesanal. Referència: UNESCO – Artesania del sabó Ghar d’Alep